|
L'odi religiós, que ha protagonitzat massa vegades la història de la civilització, ha marcat la història dels jueus, com és sabut, amb reiterades friccions amb els poders fàctics. Els discursos inflamats d'odi amb què s'alimentaren les masses populars no ajudaren gaire a l'estabilitat social i els assalts massius a les jueries forçaren els jueus a convertir-se al cristianisme. L'arribada dels inquisidors tornà a posar el focus sobre els conversos i s'encarregaren, tràgicament, d'evitar-ne la integració. Conversos valencians i Inquisició se centra en judicis dels anys 1481-1521 contra valencians en els quals, a banda del desenvolupament dels processos, s'hi observen traces que ens introdueixen en el dia a dia de les famílies. S'hi detecten mostres de religiositat, però també d'amor, d'amistat, de por... I, també, de ràbia i de traïcions. A través de la documentació, comprovem que molts d'aquells conversos valencians treballaven, amaven, odiaven, s'insultaven i s'estimaven en valencià; en la llengua, en definitiva, que els era pròpia.El odio religioso, que ha protagonizado demasiadas veces la historia de la civilización, ha marcado la historia de los judíos, como es sabido, con reiteradas fricciones con los poderes fácticos. Los discursos inflamados de odio con los que se alimentaron las masas populares no ayudaron demasiado a la estabilidad social y los asaltos masivos a las juderías forzaron a los judíos a convertirse al cristianismo. La llegada de los inquisidores volvió a poner el foco sobre los conversos y se encargaron, trágicamente, de evitar su integración. Conversos valencianos e Inquisición se centra en juicios de los años 1481-1521 contra valencianos en los que, aparte del desarrollo de los procesos, se observan trazas que nos introducen en el día a día de las familias. Se detectan muestras de religiosidad, pero también de amor, de amistad, de miedo... Y, también, de rabia y traiciones. A través de la documentación, comprobamos que muchos de aquellos conversos valencianos trabajaban, amaban, odiaban, se insultaban y se amaban en valenciano; en la lengua, en definitiva, que les era propia.
|