|
La innovación social amplía los paradigmas contemporáneos de desarrollo territorial en áreas rurales definiendo las dinámicas de transformación de las relaciones sociales como innovación, en lugar de ser únicamente un medio para introducir innovaciones en las comunidades locales. A través de la reconfiguración de las relaciones sociales, las comunidades rurales conciben nuevas iniciativas que construyen capital social y cultural, lo que les permite adaptarse a los cambios externos y ser más resilientes. Este trabajo está motivado por dos aspectos principales: a) la necesidad de mejorar la categorización de la innovación social desde una perspectiva territorial; y b) la necesidad de considerar la innovación social específicamente en territorios rurales. El estado de la cuestión se define en dos bloques teóricos (desarrollo territorial e innovación social). Ambos se combinan en un tercer bloque aplicado a territorios rurales. La principal pregunta de investigación que nos acompaña a lo largo de toda la investigación es: ¿qué elementos son clave en la emergencia y el desarrollo de la innovación social en territorios rurales? Para resolver este interrogante, el estudio diseña un marco analítico (TerriSI) que permite identificar los principales elementos que intervienen en la innovación social. TerriSI se aplica a tres iniciativas en dos áreas de estudio (Eivissa-Formentera, en España, y la comarca de Birse, en Escocia). La investigación prosigue con una caracterización en profundidad de cada iniciativa, señalando el contexto de la innovación, las necesidades y oportunidades a las que atiende, los desencadenantes, los actores involucrados, las principales reconfiguraciones de les relaciones sociales, las prácticas y los resultados tangibles, así como los efectos y procesos de aprendizaje. A modo de conclusión, se señalan varios elementos clave en la emergencia y el desarrollo de la innovación social en áreas rurales.La innovació social amplia els paradigmes contemporanis de desenvolupament territorial en àrees rurals, definint les dinàmiques de transformació de les relacions socials com a innovació, en lloc de ser únicament un mitjà per introduir innovacions a les comunitats locals. A través de la reconfiguració de les relacions socials, les comunitats rurals conceben noves iniciatives que construeixen capital social i cultural, fet que els permet adaptar-se als canvis externs i a ser més resilients. Aquest treball està motivat per dos aspectes principals: a) la necessitat de millorar la categorització de la innovació social des d'una perspectiva territorial; i b) la necessitat de considerar la innovació social específicament en territoris rurals. L'estat de la qüestió es defineix en dos blocs teòrics (desenvolupament territorial i innovació social). Tots dos es combinen en un tercer bloc aplicat a territoris rurals. La principal pregunta d'investigació que ens acompanya al llarg de tota la recerca és: quins elements són clau en l'emergència i el desenvolupament de la innovació social en territoris rurals? Per resoldre aquest interrogant, l'estudi dissenya un marc analític (TerriSI) que permet identificar els elements principals que intervenen en la innovació social. TerriSI s'aplica a tres iniciatives en dues àrees d'estudi (Eivissa-Formentera, a Espanya; i la comarca de Birse, a Escòcia). La investigació continua amb una caracterització en profunditat de cada iniciativa, assenyalant el context de la innovació, les necessitats i oportunitats que atén, els desencadenants, els actors involucrats, les principals reconfiguracions de les relacions socials, les pràctiques i resultats tangibles, així com els efectes i processos d'aprenentatge. A tall de cloenda, s'assenyalen diversos elements clau en l'emergència i el desenvolupament de la innovació social en àrees rurals.
|