|
No tenim forma de saber si Albrecht Dürer va pintar o no de memòria l'escanyapolls que figura a la portada d'"Una mirada nova. El naixement de l'entomologia", última addició a la col lecció «Monografies MÈTODE». La gran fidelitat del dibuix a les formes de l'escarabat ens pot fer sospitar que el gran pintor del Renaixement alemany en tenia un de dissecat al taller, que li va servir per a polir amb gran precisió la majoria dels detalls. En qualsevol cas, la posició aguerrida i central de l'escanyapolls el revela com a protagonista absolut de l'obra, una posició que, gairebé fins aleshores, no havia ocupat mai cap insecte. Des de perspectives artístiques i científiques, una nova mirada cap als insectes va cristal litzant al llarg del segle XVII, el segle del naixement de l'entomologia. Gràcies a figures com Jan Goedart, Maria Sibylla Merian, Marcello Malpighi, Jan Swammerdam, Francesco Redi o John Ray, es produeix una reconceptualització dels insectes que els situa com a objectes d'estudi científic amb entitat pròpia. En un segle marcat per les grans troballes dins del món de l'astronomia o la física, també l'entomologia viu la seva etapa d'or. L'entomòleg i director de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) Xavier Bellés ens la dissecciona a través d'una rigorosa i amena repassada pels descobriments, les polèmiques i els debats que assentaran les bases de la disciplina.No tenemos forma de saber si Albrecht Dürer pintó o no de memoria el ciervo volante que figura en la portada de "Una mirada nova. El naixement de l'entomologia", última adicción a la colección «Monografies MÈTODE». La gran fidelidad del dibujo a las formas del escarabajo nos puede hacer sospechar que el gran pintor del Renacimiento alemán tenía uno disecado en su taller, que le sirvió para pulir con gran precisión la mayoría de detalles. En cualquier caso, la posición aguerrida y central del escarabajo lo revela como protagonista absoluto de la obra, una posición que, prácticamente hasta entonces, no había ocupado nunca ningún insecto. Desde perspectivas artísticas y científicas, una nueva mirada hacia los insectos va cristalizando a lo largo del siglo XVII, el siglo del nacimiento de la entomología. Gracias a figuras como Jan Goedart, Maria Sibylla Merian, Marcello Malpighi, Jan Swammerdam, Francesco Redi o John Ray, se produce una reconceptualización de los insectos que los sitúa como objetos de estudio científico con entidad propia. En un siglo marcado por los grandes descubrimientos dentro del mundo de la astronomía o la física, también la entomología vive su etapa de oro. El entomólogo y director del Instituto de Biología Evolutiva (CSIC-UPF) Xavier Bellés nos la disecciona a través de un riguroso y ameno repaso por los descubrimientos, las polémicas y los debates que asentaron las bases de la disciplina.
|