Acceso Profesionales

Inicio sesión

0,00 €

¿Eres cliente?

Introduce tus datos de acceso

e-Mail

Contraseña

Recuperar la contraseña

¿Eres nuevo? Haz clic aquí.

Acceso Autenticado Zonalibros:

EDITORIALES Y LIBRERÍAS

Usuario

Contraseña

Recordar contraseña

Solicitar Acceso Profesionales

¿No eres cliente?

Contacta con nosotros..

Ficha del libro

JERONI SÒRIA: 'DIETARI (1503-1559)'

Autor/a: VVAA

Editorial: UNIVERSITAT DE VALENCIA

Colección: Fonts Històriques Valencianes

-5%

20,90 € 22,00 €

Disponible en stock

Plazo de entrega estimado:

De 24 a 48 horas

Añadir

Guardar

Envío GRATIS para compra superior a 30€

Datos del artículo

ISBN:

978-84-1118-280-5

EAN:

9788411182805

Fecha:

24/06/2024

Idioma:

Catalán

Formato:

Rústica

Medidas:

19X27 mm

Páginas:

246

Materia:

HISTORIA

Año:

2024

Peso:

680 gr

Thema:

NH / Historia

BIC:

HB - Humanidades / Historia

Sinopsis

JERONI SÒRIA: 'DIETARI (1503-1559)'. Jeroni Sòria i Langlés era fill del genovés Simó de Sori i de la seua esposa Margarida. El cognom Sori, segons explica el mateix autor, es convertí en Sòria a València. Fill de mercader i enriquit pels seus negocis, arribà a emparentar amb la noblesa local, ja que, després de morir la primera esposa, Isabel Goçalvo, es casà amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, qui havia estat jurat en cap de la ciutat. La seua posició social el portà a relacionar-se amb algun membre de la família Borja i també amb els Centelles. El seu dietari recull notícies de caràcter públic i privat entre 1503 i juny del 1559. A través d'aquelles pàgines podem descobrir part de la seua vida privada, però, sobretot, les seues activitats econòmiques, amb notícies sobre censals, violaris, àpoques, lloguers, donacions, compres, etc., al costat de detalls de tipus domèstic, com els contractes de servents i altres documents notarials que l'autor detalla amb interés. Fins i tot hi apareixen dues cartes de desafiament intercanviades amb el notari i poeta Andreu Martí Pineda, amb qui sembla que va mantenir algun enfrontament, imitant els costums nobiliaris del moment. Però és molt més rica la part que s'ocupa dels esdeveniments públics dels quals Sòria va ser testimoni directe, com ara les Germanies (1519-23) i algunes actuacions repressives contra els agermanats executades pel poder virregnal. També hi ha dades sobre la violència social del moment i d'un altre enfrontament armat que va poder conéixer de prop: la revolta dels moriscos de Benaguasil i de la serra d'Espadà, del 1526. Fins i tot dona dades sobre atacs de pirates a les costes valencianes i de la repressió inquisitorial contra conversos i sodomites, manifestada en actes de fe als quals segurament va assistir. Els seus interessos també transcendien les fronteres de l'antic regne de València i refereix dades sobre empreses bèl liques de Carles V, com ara alguns episodis del nord d'Àfrica i d'Itàlia. Per una altra banda, també conta les entrades de l'emperador a València, o l'arribada dels virreis, el duc de Calàbria i Germana de Foix -amb detalls molt acurats sobre les robes que portaven. Així mateix, descriu altres esdeveniments, com processons o celebracions luctuoses i altres successos com epidèmies, plagues i incendis locals, riuades, una nevada, un eclipsi de sol... fets que, durant un moment, ocuparen la ment de Sòria i passaren al seu 'Dietari'. La informació que conté és ben diversa i de vegades impagable per al lector actual, que pot conèixer de primera mà com era aquella València del XVI, mentre els seus virreis gaudien a la cort del Real i el record de la Germania encara planava pertot. Acostar-se a la lectura de l'obra de Sòria no és només un acte d'erudició -la seua llengua és fàcilment comprensible per als lectors no especialitzats-, sinó que, a més, ens permet veure el món del renaixement valencià a través d'un home d'aquell temps.Jeroni Sòria i Langlés era hijo del genovés Simó de Sori y de su esposa Margarida. El apellido Sori, según explica el mismo autor, se convirtió en Sòria en València. Hijo de mercader y enriquecido por sus negocios, llegó a emparentar con la nobleza local, puesto que, después de morir su primera esposa, Isabel Goçalvo, se casó con Isabel Çaburgada, hija del caballero Joan Çaburgada, quien había sido «jurat en cap» de la ciudad. Su posición social lo llevó a relacionarse con algún miembro de la familia Borja y también con los Centelles. Su dietario recoge noticias de carácter público y privado entre 1503 y junio de 1559. A través de sus páginas podemos descubrir parte de su vida privada, pero, sobre todo, sus actividades económicas, con textos sobre censales, violarios, ápocas, alquileres, donaciones, compras, etc., junto con detalles de tipo doméstico, como los contratos de sirvientes y otros documentos notariales que el autor detalla con interés. Incluso aparecen dos cartas de desafío intercambiadas con el notario y poeta Andreu Martí Pineda, con quien parece que mantuvo algún enfrentamiento, imitando las costumbres nobiliarias del momento. Sin embargo, es mucho más rica la parte que se ocupa de los acontecimientos públicos de los cuales Sòria fue testigo directo, como por ejemplo las Germanías (1519-23) y algunas actuaciones represivas contra los «agermanats», ejecutadas por el poder virreinal. También aparecen datos sobre la violencia social del momento y otro enfrentamiento armado que pudo conocer de cerca: la revuelta de los moriscos de Benaguacil y de la sierra de Espadán, del 1526. Incluso ofrece datos sobre ataques de piratas a las costas valencianas y la represión inquisitorial contra conversos y sodomitas, culminada en autos de fe a los cuales seguramente asistió. Sus intereses también transcendían las fronteras del antiguo reino de València y refiere datos sobre empresas bélicas de Carlos V, como por ejemplo algunos episodios del norte de África y de Italia. Por otro lado, también narra las entradas del emperador en València, o la llegada de los virreyes, el duque de Calabria y Germana de Foix, con detalles muy minuciosos sobre qué ropas llevaban. Asimismo, describe otros acontecimientos como procesiones, celebraciones luctuosas, epidemias, plagas e incendios locales, riadas, una nevada, un eclipse de sol y otros sucesos que, durante un momento, ocuparon la mente de Sòria y pasaron a su 'Dietario'. La información que contiene es muy diversa y a veces impagable para el lector actual, que puede conocer de primera mano cómo era aquella València del XVI, mientras disfrutaban sus virreyes en la corte del Real y el recuerdo de la Germanía todavía era omnipresente. Acercarse a la lectura de la obra de Sòria no es solo un acto de erudición -dado que su lengua es fácilmente comprensible para los lectores no especializados-, sino que, además, nos permite ver el mundo del renacimiento valenciano a través de un hombre de aquel tiempo. Jeroni Sòria i Langlés era fill del genovés Simó de Sori i de la seua esposa Margarida. El cognom Sori, segons explica el mateix autor, es convertí en Sòria a València. Fill de mercader i enriquit pels seus negocis, arribà a emparentar amb la noblesa local, ja que, després de morir la primera esposa, Isabel Goçalvo, es casà amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, qui havia estat jurat en cap de la ciutat. La seua posició social el portà a relacionar-se amb algun membre de la fam... Ver más