|
Esta historia de la Facultat de Medicina de Valencia es el resultado de la colaboración de una veintena de historiadores de la Universitat de València, la Universidad Miguel Hernández, la Universidad Católica de Valencia y varios institutos del CSIC. Está dirigida y coordinada por Josep L. Barona, profesor de Historia de la Ciencia en la UVEG. Con más de cinco siglos de historia y los antecedentes de los estudios quirúrgicos medievales, la Facultat de Medicina de Valencia fue un centro de vanguardia en la recepción y difusión del humanismo científico renacentista, particularmente de la reforma anatómica, el paracelsismo, el atomismo y la botánica médica. Llegó a tener ocho cátedras de Medicina en el siglo XVI, algo excepcional en Europa. En el siglo XVIII, las reformas docentes promovidas por el rector Blasco favorecieron la mentalidad experimental con la introducción del laboratorio de química y durante el siglo XIX fue testigo de las principales corrientes científicas y experimentales: se impulsaron campañas de vacunación contra el cólera (1885), Santiago Ramón y Cajal formó parte de su claustro de profesores y tuvo una participación activa en el debate sobre el darwinismo. Fue escenario privilegiado en el proceso de especialización profesional en el ámbito de la medicina y pionera en cátedras como la de Ramón Gómez Ferrer en Pediatría, Manuel Candela en Obstetricia y Ginecología o Vicente López Merino en Cardiología. Siempre involucrada en la salud de la sociedad valenciana, participó activamente en campañas para combatir la tuberculosis siguiendo las iniciativas del catedrático Francisco Moliner y estuvo abierta así mismo a la enseñanza de todas las profesiones sanitarias. El libro, que rinde homenaje a la figura de Juan Peset Aleixandre, rector y profesor de Medicina Legal, también explica los avatares de la construcción de la nueva facultad en la avenida Blasco Ibáñez, la transición de un modelo arcaico a otro experimental, asistencial y moderno, la creación del Hospital Clínico y, especialmente, la importancia de su biblioteca y Museo de Historia de la Medicina. En el capítulo final, dedicado a la Facultat de Medicina en la actualidad, el decano y su equipo explican su proyección internacional, las reformas en la enseñanza, los acuerdos docentes con hospitales y las estructuras actuales de apoyo a la investigación, la Unitat Central d'Investigació de Medicina y el INCLIVA, Instituto de Investigación Sanitaria del Hospital Clínico de Valencia.Aquesta història de la Facultat de Medicina de València és una obra col lectiva fruit de la col laboració d'una vintena d'historiadors de la Universitat de València, la Universidad Miguel Hernández, la Universidad Católica de València i de diversos instituts del CSIC. Està dirigida i coordinada per Josep L. Barona, catedràtic d'història de la ciència de la UVEG. La Facultat de Medicina de València, que compta amb més de cinc segles d'història i els antecedents dels estudis de cirurgia medievals, fou un centre avantguardista en la recepció i difusió de l'humanisme científic renaixentista, particularment de la reforma anatòmica, el paracelsisme, l'atomisme i la botànica mèdica. Arribà a tenir vuit càtedres de Medicina al segle XVI, quelcom excepcional a Europa. Al segle XVIII, la reforma dels estudis impulsada pel rector Blasco va afavorir la mentalitat experimental amb la introducció del laboratori de química i durant el segle XIX va ser testimoni dels principals corrents científics i experimentals: s'hi van impulsar l'aplicació de les primeres vacunacions contra el còlera (1885), Santiago Ramón y Cajal formà part del seu claustre de professors, i hi hagué una participació activa en el debat sobre el darwinisme. Fou escenari privilegiat del procés d'especialització professional en l'àmbit de la medicina i pionera en càtedres com la de Ramón Gómez Ferrer en Pediatria, Manuel Candela en Obstetrícia i Ginecologia o Vicente López Merino en Cardiologia. Sempre implicada en la salut de la societat valenciana, va participar activament en les campanyes de lluita contra la tuberculosis seguint les iniciatives del catedràtic Francisco Moliner i ha estat oberta així mateix a l'ensenyament de totes les professions sanitàries. El llibre, que ret homenatge a la figura de Juan Peset Aleixandre, rector i catedràtic de Medicina Legal, explica també els avatars de la construcció de la nova facultat a l'avinguda de Blasco Ibáñez, la transició d'un model arcaic a un altre d'experimental, assistencial i modern, la creació de l'Hospital Clínic i, especialment, la importància de la seua biblioteca i del Museu d'Història de la Medicina. Al capítol final, dedicat a la Facultat de Medicina en l'actualitat, el degà i el seu equip expliquen la projecció internacional, les reformes en la docència, la incorporació de convenis amb hospitals i les actuals estructures de suport a la recerca, Unitat Central d'Investigació de Medicina i l'INCLIVA, Instituto de Investigación Sanitaria del Hospital Clínico de Valencia.
|