Quin és el paper de la cooperació en la nostra evolució? Per què tenim normes socials? Com van nàixer les ciutats? Com la civilització s ha vist modelada per la nostra forma d alimentar-nos? Aquestes i altres preguntes són les que contesta el nou número de la revista Mètode, «Vida social», un monogràfic dedicat a analitzar l origen de les societats humanes que ha estat coordinat pels professors Juli Peretó i Jaume Bertranpetit. En el número participen especialistes de diferents àrees per a oferir una mirada multidisciplinària des de la biologia evolutiva, l arqueologia, la història, l ecologia o l arquitectura i ha comptat amb les signatures de Pau Carazo, Anna Bach Gómez, Laureano Castro i Miguel A. Toro, Greg Woolf, Carolyn Steel i Salva Duran-Nebreda i Sergi Valverde. Tot acompanyat de les escultures de l artista Vicent Ortí, que a través de materials com el ferro, la fusta o pedra ens remet als origen mateixos de les nostres societats humanes. A més, el nou número de Mètode inclou també, com de costum, altres articles que s ocupen de temes com ara la contaminació de l aire o l evolució de la resistència als antibiòtics. També se ns ofereix una mirada històrica al taxol, un dels antitumorals més valuosos a la nostra disposició, i un reportatge en profunditat sobre els recursos naturals del Sàhara Occidental i els interessos que hi ha al darrere. El número inclou també dos entrevistes, a Lori Marino, que ens parla sobre l impacte que té la captivitat en els animals, i a Marylène Patou-Mathis, preshitoriadora francesa i autore del llibre El hombre prehistórico era también mujer . Tot plegat, un nou número de Mètode que es completa com sempre amb les seues col laboracions habituals a càrrec de Xurxo Mariño, Enric Marco i Soler, Josep Roselló, Pau Carazo, JM Mulet, Chantal Ferrer, M. Alma Bracho, Pere Estupinyà, Fernando Ballesteros, Gemma Marfany, Roberto García-Roa i Ramon Folch.
|