|
Dos hechos saltan a la vista. En primer lugar, que, en los últimos veinte años, la Shoah ha sido objeto de actividades conmemorativas generalizadas en todo el mundo occidental. En segundo lugar, que, en los últimos veinte años, el racismo y la intolerancia se han incrementado drásticamente en aquellos países donde la política de la memoria se ha implementado con mayor intensidad. ¿Son hechos que no están relacionados, dos secuencias históricas independientes, de la misma manera que no existe ningún vínculo demostrable entre, digamos, la violencia en los estadios de fútbol y los avances en la investigación del cáncer? ¿O existe una conexión, y le corresponde a una sociedad ávida de contrarrestar la actual oleada de xenofobia preguntarse por las razones de esta contradicción? Este libro parte de la constatación del fracaso de las políticas de la memoria basadas en la ecuación simplista "Para no olvidar = Nunca más". La pregunta más urgente para Valentina Pisanty, atenta investigadora de las lógicas del negacionismo, es si este fracaso es casual (la xenofobia crece a pesar de las políticas de la memoria) o es inherente a las premisas (debido a la forma en la que se han formulado las premisas políticas, solo podrían contribuir al resultado que produjeron). El objetivo de este enfoque crítico es combatir la discriminación de una forma eficaz e incisiva, pero también honesta, consciente y, en caso necesario, autocrítica.Hi ha dos fets molt cridaners. En primer lloc que, en els últims vint anys, la Xoà ha sigut objecte d'activitats commemoratives generalitzades en tot el món occidental. En segon lloc, que, en els últims vint anys, el racisme i la intolerància s'han incrementat dràsticament en aquells països on la política de la memòria s'ha implementat amb més intensitat. Són fets que no estan relacionats, dues seqüències històriques independents, de la mateixa manera que no existeix cap vincle demostrable entre, per exemple, la violència en els estadis de futbol i els avanços en la investigació del càncer? O hi ha una connexió, i li correspon a una societat àvida de contrarestar l'actual onada de xenofòbia preguntar-se per les raons d'aquesta contradicció? Aquest llibre parteix de la constatació del fracàs de les polítiques de la memòria, basades en l'equació simplista "Per a no oblidar = Mai més". La pregunta més urgent per a Valentina Pisanty, atenta investigadora de les lògiques del negacionisme, és si aquest fracàs és casual (la xenofòbia creix malgrat les polítiques de la memòria), o és inherent a les premisses (a causa de la forma en què s'han formulat les premisses polítiques, només podrien contribuir a aquest resultat). L'objectiu d'aquest enfocament crític és combatre la discriminació d'una forma eficaç i incisiva, però també honesta, conscient i, si cal, autocrítica.
|